Alonso | Balaguer

La construcció de la casa d’Heribert Salas (1926 – 2011) , a la Via Laietana 49 de
Barcelona a l’any 1926 mai es va poder considerar com a un projecte acabat, i és que
l’encontre del que en aquell temps es considerava un edifici modern amb el teixit de ciutat
vella va deixar tot de cicatrius que han necessitat més de 80 anys per a ser tancades.
Entremig, tot d’usos diversos han anat ocupant aquesta cantonada estratègica... Uns
grans magatzems que van acabar donant nom a l’edifici (el primer gran magatzem
nacional, Casa Vilardell), la comissaria de policia... i ara un hotel.
L’arribada de la proposta d’hotel per aquest edifici emblemàtic de Barcelona va ser
acollida al despatx com a una oportunitat excepcional d’acabar el cosit de la Via Laietana
amb el carrer Comtal, que en el seu dia s’havia deixat sense solucionar, com una façana
mitgera i opaca de 6 plantes d’alçada, a l’hora que demanava una intervenció més
contundent que un senzill rentat de cara.
L’ús hoteler al segle XXI poc te a veure amb un edifici d’habitatges del segle XX, i l’encaix
de un programa complicat, juntament amb la necessitat d’aconseguir un mínim de places
d’aparcament demanava enderrocar l’existent conservant el necessari, la façana.
D’aquesta manera, gràcies a una estructura portant que va deixar a la façana suspesa en
l’aire durant un any, varem aconseguir dotar al conjunt de 3 plantes soterrani: una
destinada a sales de convencions i serveis hotelers, una d’aparcament, i una tercera per a
dipòsits d’aigua.
La resta de plantes s’articulen al voltant de l’escala principal, que conserva la traça de
l’original, i donen cabuda a un restaurant i un bar a la planta baixa; la recepció i un
restaurant a planta altell; i 72 habitacions, 12 per planta (4 de les quals son junior suite),
de planta 1ª a 6ª.
La forma quasi circular de la planta fa que totes les habitacions siguin diferents, no només
en planta, si no que també en les visuals, que van des del Palau de la Música, el port al
final de la Via Laietana, fins als carrerons de Ciutat Vella.
La coberta queda dividida per una lògia coronada amb una cúpula que acull una gran
suite divisible en 2 habitacions. A la banda que queda en front al carrer Comtal s’hi
disposa una impressionant terrassa amb vistes excepcionals i una piscina molt
espectacular tancada en dos laterals per parets de vidre. Una quinta façana amb vistes
espectaculars de la ciutat de Barcelona a 360º.
Però potser, un dels aspectes més interessants del projecte és el diàleg que s’estableix
entre les dues façanes: la neoclàssica sobrecarregada i neta de la via laietana amb la de
nova planta, senzilla i fosca, en la cara posterior del carrer Comtal.
Aquesta nova façana, juntament amb la de l’interior d’illa, visible des del carrer, dibuixa
una geometria ordenada i neta que amb tot de finestres de proporcions verticals
desdibuixen un desordre reglat i lliguen l’arquitectura vernacular del carrer Comtal amb el
classicisme de la Via Laietana.
L’oportunitat de crear una fita en la ciutat, tot ajuntant l’art amb l’arquitectura, buscant
un discurs que anés més enllà del simple hotel, i continuant el fil argumental entre
l’existent i el contemporani va empènyer-nos a contactar amb en Frederic Amat, i
convidar-lo a fer una intervenció que dotés al conjunt d’una força que va més enllà de
l’arquitectura.
En aquest sentit el mur d’ulls actua com a un exercici d’acupuntura que s’escapa del seu
àmbit inicial per a lligar ambdues façanes, donant al conjunt una força expressiva
monumental i contemporània vinculada alhora tant en el recurs com en el material als
referents tradicionals de la ciutat.
La suma d’arquitectura i art, dona com a resultat un producte totalment oposat al
concepte de “no lloc”. L’Ohla Hotel només pot ser a Barcelona, davant al Mediterrani, i ,en
una època de crisi, marcada per la falta de referents, L’Ohla s’alça reivindicant la nostra
ciutat com a referent global. El model Barcelona en tota la seva esplendor: respecte al
passat però innovació en el producte final.
Aquest contrast entre oposats, es trasllada a l’interior de l’edifici. El blanc i el negre, el dur
i el tou, el fosc i el clar es contrasten en planta en les habitacions, en secció al
restaurant...
Tot l’interior de l’edifici es tracta amb la màxima simplicitat possible, recolzant-se
únicament en la qualitat dels materials emprats en acabats, amb una il·luminació molt
discreta, i utilitzant sempre el mínim d’elements possibles.
Destaca l’ús de la llum com a separador entre els espais, tant als banys de les
habitacions, entre els dos restaurants i als vestíbuls d’entrada.
En les habitacions,el contrast es llegeix en diversos plans: per una banda el tou i càlid de
l’àrea de dormitoris contrasta amb el fosc i dur dels banys. La diferència tant de materials
com de llum permeten que la separació entre aquests dos elements no necessiti ser física.
En els restaurants en canvi, la separació s’aconsegueix gràcies a un sofisticat filtre de
llum, fet amb tela d’acer inoxidable, que banyat amb leds brilla, de manera que el
restaurant de l’altell pugui veure tot el que passa al seu voltant sense ser vist, un potent
envoltant per un restaurant d’altíssim nivell gastronòmic (SAÜC).
Tot plegat tanca un projecte de 5 anys basat en la complicitat d’una propietat que ha
compartit des de ben començament la visió d’un projecte que busca la transcendència
més enllà del fet hoteler; i que, en temps difícils, aposta per l’equilibri entre qualitat,
vanguardia i respecte al passat com a claus de futur.