Prague National Gallery Entrance Hall

Entre el cel i la terra - Entrada principal de la Galeria Nacional i nou accés entre els palaus de Salm i Schwarzenberg, ubicats a la plaça Hradcanske de Praga. 

Un espai obert, sense tancaments opacs als laterals i amb les estructures mínimes, que fa servir com a façanes les dels seus edificis adjacents, la qual cosa permet aprofitar l'entrada de llum natural.

Dues làmines articulen l'espai que abans estava buit sense sobrecarregar-lo: una forma el terra i l'altra la coberta.

El terra es mostra com una capa superficial de la terra mateixa, es plega subtilment sobre si mateix per adaptar-se als petits desnivells i facilitar l'accés als edificis veïns; és dur, però al mateix temps conserva part de la seva naturalesa orgànica, que es materialitza en plantes, terra i aigua.

La coberta, el límit que ens separa del cel, una làmina contínua que no arriba a tocar els edificis del seu voltant, dóna lloc a grans claraboies i genera un enigmàtic joc de reflexos. Una capa orgànica, coberta de grava, que acull els límits d'un jardí secret.

L'espai és el fluid gasós que es mou entre aquests dos límits.

L'espai interior, obert, flexible, múltiple i complex, al mateix temps que lluminós. La llum s'infiltra per mitjà d'una naturalesa existent, en aquest cas permanent, però també fràgil.

Els seus límits verticals són les façanes existents, la seva tectonicitat única expressada en la topografia del terreny. La resta és llum, reflexos i el diàleg, gairebé sense tocar-se, entre la coberta i les parets.

La precisió del ferro, en mans dels artesans locals, dóna forma a aquesta narrativa.

Josep Lluís Mateo, gener de 2013